L'origen de la marca Barcelona

El Consell de Cent, l’òrgan de govern de Barcelona entre els segles XIII i XVIII, va nombrar el 6 de juny de 1443 una comissió de dotze prohomes per encarregar la realització del retaule que presidiria l’altar de la capella de la Casa de la Ciutat. Calia contractar “al millor i més apte pintor que es pogués trobar”. I l’escollir va ser Lluís Dalmau, pintor de càmera d’Alfons V el Magnànim i un dels més destacats artistes gòtics de la península, El retaule “de bona fusta de roure de Flandes drapejat i enguixat” va acabar sent La Verge dels consellers, una obra en la qual apareixia la Verge amb el Nen, diversos àngels cantors i Sant Andreu i Santa Eulàlia rodejant a cinc d’aquests consellers municipals, per deixar constància per sempre de qui va pagar la pintura. L’obra es completava amb una predel·la, avui perduda, que, segons el contracte del segle XV, devia portar pintat l’escut de Barcelona.

No se sap si aquesta part desapareguda de la pintura de Dalmau apareixerà algun dia. El que si s’ha pogut saber ara és que el lloc per on es va pintar aquesta obra, la capella coneguda també com del Trentenari o del Bon Govern, tenia la seva teulada de fusta pintada amb mig centenar d’escuts de Barcelona, que, després de datar entre 1369 i 1373, són els emblemes més antics de la ciutat coneguts fins ara.

Els escuts es van pintar en les bigues i biguetes d’aquest enteixinat, però estaven ocults sota les repintades de 1888 i 1929. Ara, han tornat a la vista de tots després d’un treball de restauració –neteja de la brutícia acumulada, fixació de la pintura, retirada de les repintades i capa de protecció, realitzat per sis especialistes al llarg de 10 mesos.

La restauració ha permès també veure per primera vegada l’associació de la ciutat amb la monarquia, perquè alternant els escuts de Barcelona es van pintar altre medi centenar d’escuts reals. “És la primera vegada que es pot documentar que l’emblema real de Pere el Cerimoniós format per un rombe amb els quatre pals vermells sobre fons daurat, propi de la corona d’Aragó, però també de la casa de Barcelona, es posa juntament al de la ciutat. I això no és una mica menor; reafirma el prestigi i el poder de Barcelona en aquest moment”, explica Reinald González, director de Velclus, empresa especialitzada en estudis històrics i arquitectònics. L’empresa Estrat Restauració S.L. els ha dut a terme dirigits per Mercè Marquès que han comptat amb l’ajuda de l’equip de conservació del MNAC i del Centre de Restauració de la Generalitat.

La Verge dels Consellers i la capella van estar en funcionament fins que en el segle XIX es va reformar l’edifici i la capella va desaparèixer, conservant-se sol el seu sostre com va passar amb altres estances d’aquest enorme edifici. La pintura de Dalmau es va traslladar a la primera planta l’any 1847 després d’habilitar com a capella la vina església de Sant Miquel. I allà va estar fins que l’església es va derivar al 1870, ingressant en 1902 en el museu d’art del parc de la Ciutadella i més tard, va ser trasllada al Palau Nacional, avui seu del MNAC, on presideix la sala de pintura gòtica com l’obra més destacada.

Al 2017, arran del descobriment d’un primer escut en aquest enteixinat, es va dur a terme un estudi dels altres 12 sostres de fusta amb pintures que es conserven a l’Ajuntament. Va ser un encàrrec realitzat pel Servei d’Arquitectura Urbana i Patrimoni de l’Ajuntament que ha comptat amb 2,4 milions d’euros de pressupost per al diagnòstic i els primers treballs.

Continuen els treballs en un altre d’aquests sostres d’una sala contigua; una de les dependències vinculades també amb el govern de la ciutat que es va decorar entre 1401 i 1403 coincidint amb la construcció de la capella del Bon Govern, però, que sobre 1530 es va tornar a pintar, ja en el Renaixement, amb figures d’animals, flors i personatges, creant escenes associades amb faules i relats clàssics moralitzants. Aquí no s’eliminaran les repintades, però en les cales realitzades s’ha vist que no apareixen aquests escuts.

Aquesta zona, situada a la planta baixa, a la dreta de l’entrada principal de l’Ajuntament, es va mantenir inalterable fins l’enfonsament de bona part de l’edifici medieval a conseqüència de la construcció de la nova façana de la plaça de Sant Jaume i la reconstrucció del gran pati central entre 1831 i 1847. Quan concloguin els treballs actuals, continuaran en un altre dels enteixinats també de la planta inferior, que presenta grans despreniments de pintura. I després s’actuarà en una de les crugies del Saló de Cent, la sala més important de tot aquest edifici. “Pensàvem que s’havia destruït tot el sostre en 1842 després de l’incendi que va patir pel bombardeig ordenat per Espartero des del castell de Montjuïc; però hem vist que hi ha pintures originals del segle XIV, tot i que no sabem quins són els motius representats; si hi ha més escuts o no”, conclou Anna Ribas, arquitecta municipal.

© Copyright 2023 IMPULSEM·BCN. Tots els drets reservats.